POPS MARITIMS

I ja van 3 edicions. Si la primera edició del Pops Marítims va permetre acostar a València el que després han sigut les dues propostes més premiades per la crítica musical, com ara Maria Arnal i Marcel Bagés, o el fenomen de Rosalía entre d’altres, la segona va consolidar el festival com un espai destinat per a les altres músiques transportant-nos al món de Dorian Wood, Pony Bravo o Anari. Aquesta edició trenca, com la realitat, amb el món del que és fràgil i intangible per acostar-nos a la cruesa de les propostes més vibrants del panorama de les músiques indispensables. En resum 6 presentacions i una tornada inesperada.

És tot un luxe poder servir d’espai per a la presentació del que serà el segon llarg d’Enric Montefusco després que Standstill anunciaren una aturada indefinida. Serà la del Pops Marítims la segona cita de presentació del nou flamant treball del barceloní i la seva banda. Diagonal (El Segell, 2019), és ara per ara tota una incògnita, el que és clar és que per al públic del festival serà una de les propostes amb més inquietud per ser desvelades.

Niña Coyote eta Chico Tornado són tot un fenomen paranormal que vénen d’arrasar el 2017 i 2018 per tota la península fent afonar escenaris com el del Mad Cool, el Resurrection Fest, o el Tsunami de Xixón. A més, han pogut mostrar el seu talent enèrgic a Mèxic, USA, Rússia, Xile, Itàlia… posant en relleu a cada territori els seus dos destacables darrers treballs. El duet donostiarra torna a València per presentar el que serà el nou llarga durada Aitzstar (2019) produït per l’incansable Ricky Falkner. Duet stoner de pura veritat.

Altres que passaran pel Pops Marítims són Las Víctimas Civiles, el grup conformat per l’artista Hèctor Arnau i els alcoians Arthur Caravan, ara si per presentar-nos el seu últim treball “El auge de la extrema pereza” (2019), que veurà la llum aquest març. La conjugació d’aquestes personalitats es constitueixen en una argamassa de TNT visceral, poètica que guarda molt el sentir dels fills dels revolucionaris de la transició, dels educats per a la pau i la democràcia, dels abandonats a la postmodernitat. Poesia i carn.

Niña de las Dunas, María José Llergo, és la nova estrella del flamenc urbà, no? No, no ho és. Tampoc és la nova proposta purista que alliberarà de tots els mals la voluntat conservadora. És un cant a la disrupció de la llibertat en totes les seues vessants. Acompanyada a les 6 cordes per Marc López, afronta una carrera obert des de la vintena d’anys, amb valors antics: compromís amb l’art, les emocions, els altres… Delicadesa i certesa.

Crisàlide (Satélite K, 2019) és el tercer disc d’estudi de DONALLOP, i confirma el que s’ha anat palpant en l’ambient des de fa temps, ens trobem davant una banda de dream pop sense precedents a l’escena estatal. Elegància, prosa poètica i passió en onze talls cridats a convertir-se en himnes d’una generació desorientada emocionalment. Als comandaments la producció els mateixos Joana i Pere acompanyats pel prolífic Paco Loco. Despertar el buit i omplir-ho amb hits que ens recorden a The XX, Lana del Rey, Cigarettes after sex o Beach House.

Baiuca és el projecte capitanejat per Alejandro Guillán, i ens presenta un diàleg entre la Galícia d’abans- d’ahir i la de demà passat. Es presenta per primera vegada a València per respondre a preguntes com pot una caixa de ritmes dansar al tempus d’una munyeira, si existeixen punts comuns entre l’aturuxo (un dels crits tradicionals gallecs) i una sessió de clubbing… Les respostes a aquestes i altres preguntes són les que projecta Baiuca en una de les seues sessions: samples d’instrumentació tradicional passats pels filtres de bases techno, el global bass, la música House. Com jugar amb Four Tet i Milladorio? BAIUCA i la pista de ball.

La sorpresa d’enguany al Pops Marítims ens la donen els nostres estimats CENT VINT-I-UN DECIBELS: 121dB, l’extingida banda de València, que torna per reconéixer-se en aquesta època, 6 anys després del seu comiat, on els processos i els mecanismes han canviat, moltes bandes han desaparegut i d’altres han crescut a la calor d’apostes diferenciades pel fet cultural. Tornen per donar-se el gust, i el gust serà del públic del festival que podrà desfer-se i endinsar-se de nou en l’indie més rabiós que ens van deixar els seus darrers Assaig/Error (Gor Discos, 2009), i meravellós Leshoto (Autoeditat, 2013). Tornar per a quedar-se!